Ramon Montlleó i Román

Fou fidel al propòsit de mirar-se des de la perspectiva de l’humor una vida tan llarga com intensa i productiva. La seva filosofia vital li va permetre sobreviure vuit dècades superant el prestigi d’un industrial que exportà al món la maquinària per ell dissenyada ni més ni menys que a trenta-cinc països. Fins i tot desenvolupà una tasca humanitària premiada repetidament per la Creu Roja o, en el seu dia, l’acció cívica desenvolupada com a responsable d’habitatge de l’Ajuntament de Sabadell… El dia que decidí jubilar-se, també es plantejà recobrar els bons temps de La Faràndula sabadellenca, que contribuí a crear, del Cercle Sabadellés i l’entitat Niu d’Art que presidia… Es tornà a casar i es decidí a portar una nova vida recobrant l’humor dels temps que La Faràndula li estrenava les seves obres teatrals, que finalment portà a la narrativa. Publicà L’humor amb humor es paga, preàmbul d’El riure fa viure i avisà que continuaria fent públic el seu bon humor… Sobtadament es truncà la seva vida, que deixà el testimoni d’una forma de vida exemplar.
Obres de Ramon Montlleó i Román a Rúbrica Editorial