Pau Vallhonrat

Va néixer al Prat de Llobregat el 26 de febrer de 1927 i va morir el 15 de desembre de 1997. Fill únic de Pau Vallhonrat i Vallhonrat, “l’Esparter”, i de Remei Vilà i Dalmau, de cal Torrero, va estudiar Química a la universitat, però no va dedicar-s’hi per assumir els negocis familiars: l’esparteria, les explotacions agrícoles i el teatre cinema Modern, aquest últim expropiat des del 1939 al 1948 com a represàlia cap al seu pare per haver estat primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament durant la República. L’any 1991 va cedir l’edifici del Teatre Modern a l’Ajuntament del Prat, que se’n va fer càrrec i el va reformar i inaugurà l’any 1994. Era un home culte, interessat per la filosofia, la poesia, la música clàssica i el cinema. Els anys quaranta, juntament amb d’altres joves amb inquietuds culturals, van editar una revista literària titulada Batecs, on entre el 1945 i el 1948 va publicar els primers articles literaris. Als anys seixanta, es va iniciar en la producció cinematogràfica de missatges publicitaris, però la seva producció poètica reapareix l’any 1973 amb Retaule pratenc, que va obtenir el primer premi en poesia del concurs que l’entitat Amics d’El Prat va organitzar en commemoració del centenari del pont de Ferran Puig. Durant els anys vuitanta, en Pau Vallhonrat va publicar les seves emocions poètiques de maduresa en quatre llibres.
Obres de Pau Vallhonrat a Rúbrica Editorial