Òscar Solsona

Va nèixer al barcelonès barri del Poble Sec el 1965, i viu a El Prat des de 1992. Ni tan sols va ser autodidacta, allò seu va ser inclinació natural (“la natura com a autèntica mestra”) vers al suport pictòric o poètic. Criat pel paisatge de Els Alamús (Segrià, Lleida), en pintura, s’inclina per l’abstracció geomètrica: en poesia, és irònic sense agris. Durant deu anys va ser professor de publicitat amb un discurs molt senzill: “No us hi cregueu res del que la publicitat digui. Vigileu el que dieu, les paraules no són innocents”.
Forma part, amb Mariano Martínez, Pepe Maiques i Ventura Camacho, de Sopa de poetes, col·lectiu ràdio-poètic que es formà casualment el 2005 sense propòsit ferm, i que tingué un progràma de ràdio setmanal. El col·lectiu, que manté un bloc eclèctic i hiperactiu, ha publicat piedra papel tijera, que ells defineixen com “el primer destil·lat poètic del grup”.
Obres d’Òscar Solsona a Rúbrica Editorial