Julio Baños i Soria

(Can Tunis, Barcelona, 1935) és un ciutadà notable d’allà on Barcelona canvia el seu nom, que tan encertadament explicà el seu amic i guia Paco Candel. S’ha bregat a les lluites veïnals i en el compromís sindicalista dels moments darrers del franquisme. Ha estat víctima de les expropiacions de l’Estat, ha conegut en primera persona l’emigració… però mai s’ha rendit, cosa que li ha atorgat el reconeixement social. Se’l recorda entre els dirigents de l’Associació de Veïns del Port, presidint la Mutualitat de la Pegaso de Barcelona, fins el final de la seva trajectòria professional com a tècnic de control de qualitat. No li va ser difícil trobar ocupació pel seu temps lliure. Ja havia publicat Prehistòria i filatèlia (1969). No trigà en sortir Can Tunis, l’ocàs d’un barri (1993), editat per la Generalitat de Catalunya. La Diputació de Barcelona li publicà el 1997 Imatges retrospectives de la Marina. Ha col·laborat ocasionalment a l’Enciclopèdia Catalana i a la premsa de caire local. El 1992 fou un dels fundadors de l’Arxiu Històric de la Marina, convertit posteriorment en el Centre de Documentació Històrica, on segueix treballant a la recerca de la història i la prehistòria del seu barri. Francesc Candel li demanà que prologués la darrera edició de Donde la ciudad cambia su nombre, segurament l’obra que l’impulsà a posar-se a escriure la crònica del seu Can Tunis.
Obres de Julio Baños i Soria a Rúbrica Editorial