Esther Pardo

(Barcelona, 1953) Filla del mestre del barri i néta de contractista, “ja duia sabates des del primer dia, quan moltes criatures del barri anaven descalces”. Als tres anys començà a llegir i escriure a l’escola de la Colònia de Can Marçal, al Bages, on el pare exercia de mestre; als set ja volia ser escriptora, quan Paco Candel li lliurà el primer premi d’un concurs de redacció. Després guanyà tres vegades els Jocs Florals de la Mare de Déu del Port, però van passar quaranta anys més per a que publiqués Bombolles, el seu llibre de poemes, i acceptés el repte d’explicar la Barcelona on es va fer gran. Estudià comunicació, però esdevingué terapeuta, enamorada de la medicina natural i “apassionada per l’estudi de les herbes remeieres, i de tot el que produeix la terra, els animals que hi viuen lliures i també les pedres que formen part d’obres monumentals, com les de les catedrals, testimonis de la història de la humanitat”. Tot plegat, juntament amb una gran capacitat de comunicació, l’ha portat a donar cursets i xerrades sobre com portar una vida més sana. Però als seus ulls hi ha encara el somni d’aquella noieta que es feia gran llegint el que Paco Candel escrivia sobre la gent del seu entorn i que l’ha portat a escriure Els carrers de Paco Candel.
Obres d’Esther Pardo a Rúbrica Editorial