Arrenca el 2015 i des de Rúbrica ho afrontem amb un bon grapat de projectes entre les mans. Renovar-se o morir, es diu popularment. Una expressió que hem agafat al peu de la lletra. No només s’ha de resistir, sinó tirar endavant, arriscar-se, evolucionar professionalment, i continuar formant-se per consolidar la feina ben feta. I si voleu acompanyar-nos, ja sabeu on trobar-nos.

El 2014 ens ha deixat un regust de boca molt bo. Col·laborant amb associacions i altres professionals, estem consolidant professionalment una branca especialitzada en la comunicació tant online con offline. Les xarxes socials i la web són essencials per entendre la comunicació avui en dia, però també ho és encara el paper, ambdues armes fan molta més força. L’estratègia en màrqueting és fonamental per arrelar els projectes. I en aquest camí estem, generant sinergies entre els actors públics i privats amb iniciatives que abracen la gastronomia i el valor dels productes de proximitat. Per aquest motiu, en continuarem la nostra formació amb cursos i workshops, amb especial incidència en temes de Social Media i Màrqueting online.

I l’editorial continua sent una referència, 35 anys després. Un 2013 amb més d’una dotzena de llibres publicats, als que es sumen els deu d’aquest darrer 2014. I acabem de començar el nou any, i ja tenim quatre llibres en marxa, que veuran la llum en pocs mesos, a més d’una possible reedició. Tot això provoca que la nostra passió pel fet editorial creixi any rere any, i ens reforça en la idea de cobrir un espai important que deixa la gran maquinaria editorial contra la que és difícil lluitar, per una banda, i propostes poc professionals d’autoedició, per una altra banda.

Esperem que durant aquest 2015 ens acompanyeu com fins ara. Que us apunteu a les nostres aventures professionals. Que seguiu millorant amb nosaltres. Si vosaltres creixeu, Rúbrica també ho fa amb vosaltres.

He heretat l’esperança

He heretat l’esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M’han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l’eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.

MIQUEL MARTÍ I POL  (1976)